LA ARMA BLANCA DE LA DEMOCRÀCIA I ELS SICARIS D’EN SAURA

El passat dissabte 19 de maig, a Barcelona, la Assemblea d’Okupes de Barcelona convocava a les 17:00 a una manifestació en defensa dels espais alliberats, però un cop més, certs col·lectius no tenen dret a exercir el “dret democràtic” de manifestar-se. Des de l’inici de la manifestació, una forta i excessiva dotació del cos policial autonòmic dels Mossos d’Esquadra rodejava a totes aquelles persones que havien assistit a la manifestació. Hi havia persones que no podien accedir a la manifestació, i altres que en volien sortir, a causa de la forta tensió que provocava el desplegament dels antidisturbis dels Mossos d’esquadra, no podien.

Així doncs (i com ja ens tenen acostumats) al llarg del recorregut de la manifestació es van viure moments de tensió, provocats per la policia autonòmica, que no deixava d’increpar, intimidar i colpejar als assistents, que van restar retinguts inclús després d’acabar la manifestació. Aleshores, va esclatar la olla a pressió, que feia hores que estava als fogons. Els mossos d’esquadra comencen a utilitzar les porres amb una violència desmesurada contra els manifestants, que es trobaven tancats i sense escapatòria. Tres de les persones agredides pels mossos d’esquadra són ferides amb una arma blanca, i la lògica reacció, la autodefensa. Un manifestat colpeja a un policia, trencant-li el nas i deixant-lo a terra.

Les imatges difoses per Televisió de Catalunya demostren que el Mosso d’Esquadra que en va resultar ferit duia un punxó, anomenat Kobutàn, amb el qual es va arribar a agredir a tres manifestants. A partir d’aquí comencen els intents de justificació del Conseller d’Interior, Joan Saura (ICV), al·legant que la utilització d’aquesta arma és completament legal per a aquells agents que han estat entrenat per a utilitzar-lo. Però les declaracions de Saura xoquen frontalment amb allò que diu la llei. El Reial decret 137/1993, de 29 de gener, modificat l’any 2000 i del 2001 prohibeix terminalment l’ús d’aquest tipus d’armes:

“SECCIÓN IV. ARMAS PROHIBIDAS
Artículo 4.8. Las defensas de alambre o plomo;
los rompecabezas; las llaves de pugilato, con o sin púas; los tiragomas y
cerbatanas perfeccionados; los munchacos y xiriquetes, así como cualesquiera
otros instrumentos especialmente peligrosos para la integridad física de las
personas.”

Una repressió desmesurada contra una manifestació pacífica que reclama per un habitatge digne per tothom, denunciava la especulació urbanistica i defensava els espais alliberats. Però aquesta repressió cada cop va a més, des de que Joan Saura (autoanomenat d’esquerres de debò) ha estat elegit en el govern del Tripartit d’Esquerres (?), com a Conseller d’Interior.

La forta repressió contra moviments socials tant a la ciutat de Barcelona com a la resta del territori va en augment, executada pel cos policial del Mossos d’Esquadra i capitanejada per un Joan Saura amb ànsies de poder. Mai fins ara havia tingut a les seves mans tant poder, i ho està demostrant a base de identificacions, detencions, cops de porra, i ara, agressions amb armes blanques.

Com aquest Tripartit d’Esquerres (PSC, ERC, ICV-EUiA) té la vergonya de dir-se precisament això, d’esquerres? El gir cap a la dreta del Govern de la Generalitat és cada cop més evident. Quant de temps haurà de passar per a que realment els polítics responsables d’aquesta repressió al més pur estil feixista, assumeixin les seves responsabilitats i dimiteixin dels seus càrrecs?