EL PRIMER DE MAIG, ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES AL CARRER!

El primer de maig és la festa internacional del treballador. Però maularadament a quedat en això, una festa més. La classe treballadora, a acceptat el seu rol de súbdit en el sistema capitalista, oblidant així la veritable raó del primer de maig, la reivindicació de classe, per un sistema just i igualitari, que elimini d'una vegada i per totes, el sistema classista, que separa manats de mandataris. Patró de treballador.

Ara el treballador, pel Primer de maig, marxa dels seus pobles o ciutats, per pasar un dies de vacances en un altre indret. No va a les manifestacions, no lluita per un món millor. En el millor dels casos, és un jove, que segurament en la seva vida a treballat, que acudeix als MAYDAY (macromanifestació de tipus festiu) que es fan a les principals ciutats, per fer el lumpen, amb la excusa de la manifestació del Primer de Maig, ballant darrera un camió amb música techno, al més pur estil de “rave” mòbil pels carrers de la ciutats. Pocs són realment, els i les treballadores, de sindicats, organitzacions o per lliure, que assisteixen en aquests actes amb una actitud reivindicativa i amb un discurs de classe.

Cal recordar que el 1 de maig de 1886, 200.000 treballadorsvan iniciar una vaga que duraria 3 dies, reclamant els seus drets com a treballadors. Tot aquesta situació va desenbocar en un seguit de manifestacions disoltes violentament, que va acabar amb treballadors morts i d'altres de ferits. El 21 de juny del mateix any, es realitzà un judici contra 31 dels responsables de les manifestacions, dels quals 3 condemnats a presó i 5 més condemnats a mort a la forca.El fets del Primer de maig de 1886 va costar la vida a molts obrers i molts dirigents sindicals, a més a més d'incomptables acomiadaments, detinguts, ferits i torturats.

Als Països Catalans, la precarietat cada cop és més patent entre els i les treballadores. Hem de soportar contractes escombraries, miserables contractes de temporalitat, deslocalitzacions d'empreses, i sobretot la creixent precarització laboral entre joves, dones i immigrants. A més a més, tot això passa amb el consentiment dels partits polítics governamentals i dels principals sindicats, els anomenats “sindicats grocs”, Comisions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT). Amb la nova Reforma Laboral, sindicats grocs i partits politics, han acordat rebaixar sustancialment els drets i ajudes als treballadors i treballadores, per tal d'omplir les arques de l'Estat i les butxaques dels mandataris, a costa dels treballadors (un cop més).A més cal destacar com molts treballadors es queden “al carrer” a causa de les deslocalitzacions, que afecten tan greument als Països Catalans aquests darrers anys. A més, de retruc, afecten a altres empreses que realitzen treballs per a aquestes multinacionals, amb la conseqüencia de tancament d'empreses, i afectant a més families i a la economía de poblacions senceres. En són clars exemples d'aquest fenòmen SAS Abrera, SEAT i Vimusa. Milers de treballadors i treballadores a l'atur a causa de les deslocalitzacions, les purgues antisindicals, els contractes de temporalitat, etc.

Així doncs, hem de sortir al carrer un cop més, per reivindicar els nostres drets com a treballadors i treballadores. Hem de lluitar per un sistema just i solidari, que acabi d'una vegada i per totes amb les conseqüencies del model neoliberal.

La majoria de ciutats importants del món organitzen manifestacions encapçalades per moviments socialistes i llibertaris. Cal que participem en els actes de la nostra ciutat o de la més propera a la nostra vila. Als Països Catalans hi han convocades cinc manifestacions principals: A Barcelona, a les 17:00 a la plaça Universitat; a Girona, a les 11:00 a la plaça Independència; a València, a les 11:30 a la plaça Sant Agustí; a Elx, a les 10:00 a la plaça Barcelona; i finalment, a Castelló, a les 12:00 a la plaça Independència.

Per la independència i el socialisme, contra la precarietat, el Primer de maig, treballadors i treballadores, lluiteu al carrer!

SANT JORDI I 300 ANYS D'OCUPACIÓ ESPANYOLA

Presentació i llegenda

No és casualitat que el meu primer escrit en el Bloc que he anomenat “Punt de mira” sigui el dia després del 23 d’abril, Sant Jordi, patró de Catalunya. I no és pas per una fe cristiana envers l’església, sinó perquè ja que des de el 17 d’abril de 1456, Sant Jordi és declarat oficialment per la Generalitat de Catalunya, tot i que molts anys abans, Sant Jordi ja era patró de moltes ordres cavalleresques catalanes.

La llegenda parla d’un soldat romà, nascut a Capadòcia (Turquia), que realitzà una gran gesta a Montblanc (Tarragona). Pels seus voltants un ferotge drac, que atemoria a totes les persones que per aquelles contrades vivien i treballaven. Els vilatans van pensar en donar cada dia al drac una persona que li serviria de presa, per tal de no afectar a tota la ramaderia, collites i persones de Montblanc. Com que ningú volia ser l’àpat del drac, es va decidir fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que per mala ventura li toqués, estaria destinat a ser devorat pel drac. Un dia,però, la sort va voler que la filla del rei (una jove preciosa i encantadora princesa) fos la pròxima víctima del drac. Alguns valents vilatans es van oferir a substituir-la, però el rei, amb ferma decisió, va dir que la vida de la seva filla era igual de valuosa com la de qualsevol dels habitants i acceptà que fos sacrificada. La Jove princesa marxà en direcció cap a la cova del drac, seguida per centenars d’ulls plorosos que la despedien.

Però quan ja estava una mica allunyat del poble, se li presentà un jove cavaller, sobre en un cavall blanc, i amb una armadura lluent. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. El drac, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir sota la ala esquerra, on tenia el cor. rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

Símil de la llegenda amb al realitat catalana
Podríem fer un símil amb la llegenda de Sant Jordi i el Drac amb la situació que viuen els Països Catalans des de la seva ocupació espanyola, ja fa 300 anys. Els ciutadans dels Països Catalans ben bé podrien ser cada un dels vilatans del Poble de Montblanc, La princesa cada un dels represaliats pel sistema judicial espanyol, el drac l’estat espanyol i Sant Jordi cada un dels catalans que lluiten cada dia, des dels seus barris, viles i ciutats, pels viure en uns Països Catalans lliures. I la rosa? La volguda llibertat!

Manifestació "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"
Però encara estem en la meitat de la nostra llegenda. I un clar exemple en la manifestació unitària que es va realitzar ahir, 23 d’abril, a Barcelona, que aplegava a col·lectius de la esquerra independentista sota el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”(www.300anys.cat). La manifestació, que va aplegar a centenars de persones, va transcórrer pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona, cridant en favor de la independència i el socialisme dels Països Catalans, i en contra de la llarguíssima ocupació que l’estat espanyol manté sobre el poble català. Però, sense cap motiu, simplement la repressió (una vegada més), després de la dissolució de la marxa, agents de paisà han començat a demanar als allà concentrats que s’identifiquessin, realitzant 3 detencions, del tot il·legals, utilitzant la força i abusant del seu estatus. Entre els detinguts hi havia un menor d’edat. Fins les 10 del vespre, no han estat posats en llibertat, això si, amb càrrecs per desordres i danys.

Com diuen els responsables de la campanya unitaria “Una actuació que contribuïa també a recordar el paper dels Mossos com a policia botiflera al servei dels ocupants al Principat al llarg d’aquests tres-cents anys”.

Cal que matem al drac, per a assolir la estimada llibertat!