Presentació i llegenda
No és casualitat que el meu primer escrit en el Bloc que he anomenat “Punt de mira” sigui el dia després del 23 d’abril, Sant Jordi, patró de Catalunya. I no és pas per una fe cristiana envers l’església, sinó perquè ja que des de el 17 d’abril de 1456, Sant Jordi és declarat oficialment per la Generalitat de Catalunya, tot i que molts anys abans, Sant Jordi ja era patró de moltes ordres cavalleresques catalanes.
La llegenda parla d’un soldat romà, nascut a Capadòcia (Turquia), que realitzà una gran gesta a Montblanc (Tarragona). Pels seus voltants un ferotge drac, que atemoria a totes les persones que per aquelles contrades vivien i treballaven. Els vilatans van pensar en donar cada dia al drac una persona que li serviria de presa, per tal de no afectar a tota la ramaderia, collites i persones de Montblanc. Com que ningú volia ser l’àpat del drac, es va decidir fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que per mala ventura li toqués, estaria destinat a ser devorat pel drac. Un dia,però, la sort va voler que la filla del rei (una jove preciosa i encantadora princesa) fos la pròxima víctima del drac. Alguns valents vilatans es van oferir a substituir-la, però el rei, amb ferma decisió, va dir que la vida de la seva filla era igual de valuosa com la de qualsevol dels habitants i acceptà que fos sacrificada. La Jove princesa marxà en direcció cap a la cova del drac, seguida per centenars d’ulls plorosos que la despedien.
La llegenda parla d’un soldat romà, nascut a Capadòcia (Turquia), que realitzà una gran gesta a Montblanc (Tarragona). Pels seus voltants un ferotge drac, que atemoria a totes les persones que per aquelles contrades vivien i treballaven. Els vilatans van pensar en donar cada dia al drac una persona que li serviria de presa, per tal de no afectar a tota la ramaderia, collites i persones de Montblanc. Com que ningú volia ser l’àpat del drac, es va decidir fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que per mala ventura li toqués, estaria destinat a ser devorat pel drac. Un dia,però, la sort va voler que la filla del rei (una jove preciosa i encantadora princesa) fos la pròxima víctima del drac. Alguns valents vilatans es van oferir a substituir-la, però el rei, amb ferma decisió, va dir que la vida de la seva filla era igual de valuosa com la de qualsevol dels habitants i acceptà que fos sacrificada. La Jove princesa marxà en direcció cap a la cova del drac, seguida per centenars d’ulls plorosos que la despedien.
Però quan ja estava una mica allunyat del poble, se li presentà un jove cavaller, sobre en un cavall blanc, i amb una armadura lluent. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. El drac, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir sota la ala esquerra, on tenia el cor. rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.
Símil de la llegenda amb al realitat catalana
Podríem fer un símil amb la llegenda de Sant Jordi i el Drac amb la situació que viuen els Països Catalans des de la seva ocupació espanyola, ja fa 300 anys. Els ciutadans dels Països Catalans ben bé podrien ser cada un dels vilatans del Poble de Montblanc, La princesa cada un dels represaliats pel sistema judicial espanyol, el drac l’estat espanyol i Sant Jordi cada un dels catalans que lluiten cada dia, des dels seus barris, viles i ciutats, pels viure en uns Països Catalans lliures. I la rosa? La volguda llibertat!
Podríem fer un símil amb la llegenda de Sant Jordi i el Drac amb la situació que viuen els Països Catalans des de la seva ocupació espanyola, ja fa 300 anys. Els ciutadans dels Països Catalans ben bé podrien ser cada un dels vilatans del Poble de Montblanc, La princesa cada un dels represaliats pel sistema judicial espanyol, el drac l’estat espanyol i Sant Jordi cada un dels catalans que lluiten cada dia, des dels seus barris, viles i ciutats, pels viure en uns Països Catalans lliures. I la rosa? La volguda llibertat!
Manifestació "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"
Però encara estem en la meitat de la nostra llegenda. I un clar exemple en la manifestació unitària que es va realitzar ahir, 23 d’abril, a Barcelona, que aplegava a col·lectius de la esquerra independentista sota el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”(www.300anys.cat). La manifestació, que va aplegar a centenars de persones, va transcórrer pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona, cridant en favor de la independència i el socialisme dels Països Catalans, i en contra de la llarguíssima ocupació que l’estat espanyol manté sobre el poble català. Però, sense cap motiu, simplement la repressió (una vegada més), després de la dissolució de la marxa, agents de paisà han començat a demanar als allà concentrats que s’identifiquessin, realitzant 3 detencions, del tot il·legals, utilitzant la força i abusant del seu estatus. Entre els detinguts hi havia un menor d’edat. Fins les 10 del vespre, no han estat posats en llibertat, això si, amb càrrecs per desordres i danys.
Però encara estem en la meitat de la nostra llegenda. I un clar exemple en la manifestació unitària que es va realitzar ahir, 23 d’abril, a Barcelona, que aplegava a col·lectius de la esquerra independentista sota el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”(www.300anys.cat). La manifestació, que va aplegar a centenars de persones, va transcórrer pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona, cridant en favor de la independència i el socialisme dels Països Catalans, i en contra de la llarguíssima ocupació que l’estat espanyol manté sobre el poble català. Però, sense cap motiu, simplement la repressió (una vegada més), després de la dissolució de la marxa, agents de paisà han començat a demanar als allà concentrats que s’identifiquessin, realitzant 3 detencions, del tot il·legals, utilitzant la força i abusant del seu estatus. Entre els detinguts hi havia un menor d’edat. Fins les 10 del vespre, no han estat posats en llibertat, això si, amb càrrecs per desordres i danys.
Com diuen els responsables de la campanya unitaria “Una actuació que contribuïa també a recordar el paper dels Mossos com a policia botiflera al servei dels ocupants al Principat al llarg d’aquests tres-cents anys”.
Cal que matem al drac, per a assolir la estimada llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada