dimarts, 26 de juny del 2007

28 de juny, dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual


“ReACCIOna DAVANT l'homofòbia i la transfòbia!”
Homofòbia és un sistema educatiu heterosexista que no recull programes encaminats a l’eradicació de l’homofòbia en els plans d’estudi.

Transfòbia és la fòbia a l’existència de cossos no normatius.

Homofòbia és l’agressió verbal i física contra gais i lesbianes.
Transfòbia és la psiquiatrització de la transsexualitat

Homofòbia és dir que “toleres” els gais i les lesbianes.

Transfòbia és la societat heteropatriarcal que assigna segons el sexe biològic un determinat rol de gènere i una suposada orientació sexual.

Homofòbia és mofar-se de la ploma d’algú.

Transfòbia és considerar que la transsexualitat és una malaltia i obligar els i les transsexuals a sotmetre’ns a un psiquiatre que ens diagnostiqui “disfòria de gènere”.

Homofòbia és oprimir doblement les dones lesbianes.

Transfòbia és que la sanitat pública no reconegui el procés de transsexualització d’una forma completa i gratuïta.

Homofòbia és la moral que pretén imposar l’ultracatolicisme.

Transfòbia és la discriminació laboral brutal que reben les persones transsexuals.

Homofòbia és l’estigmatització masclista de pràctiques sexuals com el sexe anal o el sexe lèsbic.

Transfòbia és excloure dels processos de transsexualització les persones emigrades, menors i disminuïts psíquics.

Homofòbia és creure que amb el “matrimoni homosexual” els gais i les lesbianes ja estem alliberats.

Transfòbia és establir que els i les preses transsexuals ingressin a les presons d’homes o de dones segons els “criteris d’identitat sexual aparent” que determina la política penitenciària que patim, donant com a resultat que moltes persones transsexuals es trobin en una greu situació en no poder ser traslladades a les presons on reclamen estar.

Homofòbia és considerar que els gais i les lesbianes tenim el nostre espai en els barris d’ambient de Barcelona i València.

Transfòbia/Homofòbia és creure que l’alliberament gai, lèsbic i transsexual és una lluita menor que els moviments socials i polítics hem de tocar de passada.

Per tot això i més: reACCIOna DAVANT l’homofòbia i la transfòbia!
Només la lluita ens farà sexualment lliures! Destruïm el patriarcat!



Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 25 de juny de 2007

TORNA PUNT DE MIRA


Arran d’uns problemes amb la conexió i disponibilitat de temps “PUNT DE MIRA” ha estat sense actualitzar durant gairebé un més.

Aixa doncs, s’ha pres la decisió de actualitzar-la una vegada a la setmana (excepte en ocasions especials) i continuar endavant amb aquest projecte que ja ha rebit gairebe 800 visites d’arreu del món, amb el poc temps de vida d’aquest bloc.

Moltes gràcies a tots aquells que us heu interessat pel bloc enviant un e-mail a puntdemira@gmail.com i a tots aquells que heu seguit entrant.

ENDAVANT PER LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME!

PUNT DE MIRA

dimecres, 6 de juny del 2007

PROCÉS DEMOCRATIC A EUSKAL HERRIA? LA INEXISTENT VOLUNTAT ESPANYOLA

Avui dimecres 6 de juny, a les 00:00 Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha donat per finalitzat l'alto el foc permanent decretat el 24 de març del 2006. El Govern de l'Estat Espanyol i els principals partits polítics s'han donat pressa a lamentar el comunicat d'ETA.

En el seu comunicat, ETA reclama en favor del procés d'alliberament i apunta que “el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa”. Culpa directament del final de l'alto el foc al tarannà de caire feixista de Zapatero i a les ànsies de diners del PNB. Asseguren que no s'han donat les condicions democràtiques mínimes necessàries per dur endavant el procés de pau, i s'assenyala com a factor determinant els incomptables atacs contra la llibertat del poble basc a base de repressió.

Però realment aquells que es fan dir demòcrates creien realment que l'anomenat “procés democràtic” donaria fruits, i més amb les accions repressores contra la esquerra abertzale que estaven duent a terme aquest període de temps?

En una negociació es donen estira i arronses, però sempre s'acaba cedint una mica de cada part per a poder arribar a un acord. Els primers en donar aquest pas van ser els membre d'ETA declarant el alto el foc permanent. A partir d'aquí li tocava moure fitxa al Govern Espanyol i donar mostres de estar interessats en negociar la pau. El mínim hagués estat l'acostament dels presos polítics dels diferents centres penitenciaris de l'estat espanyol a Euskal Herria, o acceptar la formació d'una taula de negociació amb representació de tots els partits polítics, incloent en aquesta a Navarra, com a eix principal per a assolir els objectius.

Però el govern de Zapatero no ha mostrat bona voluntat, ni tan sols una actitud passiva: A continuat reprimint al poble basc. Detencions, tortures o la il·legalització de llistes electorals son algunes de les respostes que s'han donat al comunicat del 24 de març del 2006. Tot això amb la evident col·laboració del PNB, que ha cavalcat constantment entre PSOE i PP. A més a més, el PP de Mariano Rajoy ha estat dinamitant qualsevol possible acostament a la pau, per fer el que han fet sempre, treure'n redit polític.

És preocupant com els partits polítics no han estat capaços d'assentar-se a negociar, no han estat capaços de dialogar... i això que sempre han dit que les paraules sempre tenen la raó... tampoc sabem si tenen la solució, ja que no s'han usat. Per a superar aquesta situació cal assentar-se a dialogar i trobar un acord, que sense cap mena de dubte, respecti la sobirania d'Euskal Herria. Cal que en aquesta negociació no hi hagi capt tipus d'exclusions, ja que els apartats són precisament els que tenen la clau. Cal una bona voluntat per arribar a un acord, i en cap cas s'ha de repetir la actitud intransigent del Govern Espanyol i Basc.
COMUNICAT D'ETA
"ETA vol donar a conèixer aquesta notícia als ciutadans: Són moments d'aclariment. ETA vol fer passos per superar la divisió institucional i caminar cap a un Estat independent. Milers de vots a favor del canvi polític i milers de veus pel futur d'aquest poble. ETA també està a favor del procés d'alliberament.
Sens dubte, el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa. Construïm el futur del nostre poble i, al final, les set en una. Perquè és clar que les falses sortides que hi ha hagut fins avui no ens porten enlloc. El futur està a les nostres mans i ho aconseguirem.Han desaparegut les disfresses. El tarannà de Zapatero s'ha convertit en un feixisme que deixa els partits i els ciutadans sense drets. Però no són els únics. També els ha caigut la careta als burukides del PNB, que van insultant contínuament i mostren una set de diners insaciable. Per desgràcia, la llibertat dels pobles té sovint com a enemic la traïció. Cada vegada que cal prendre decisions fermes en la defensa d'Euskal Herria i a l'hora de decidir el futur, ha comès frau. Aquesta vegada, no obstant, no els han donat un xec en blanc per, a l'empara de l'espanyolisme, seguir augmentant el sofriment d'aquest poble.
Han seduït els responsables de la repressió dels drets del poble, però no aquells que volem viure en democràcia i llibertat. Els ciutadans patim la falta de democràcia. Les agressions contra Euskal Herria, en comptes de desaparèixer, s'estan incrementant i agreujant. La justícia espanyola ha deixat milers de ciutadans i el principal actiu del procés, l'esquerra abertzale, fora d'aquestes eleccions antidemocràtiques. La situació que vivim ara mateix a Euskal Herria és una situació d'excepció. Les passades eleccions no tenen legitimitat. El Govern espanyol ha respost a l'alto el foc permanent ofert per ETA amb detencions, tortura i tota mena d'assetjaments. En aquests moments no es donen les condicions democràtiques mínimes necessàries per a un procés negociador.
No obstant això, tenim a la vista les claus polítiques per poder garantir el present i el futur d'Euskal Herria: l'autodeterminació i territorialitat i les llavors que han sembrat milers i milers de ciutadans portaran una abundant collita al nostre poble. Fins llavors, renovem la nostra decisió de defensar amb les armes el poble que és agredit amb les armes.
Als ciutadans en general, els cridem a rebel.lar-se contra aquesta falsa i corrompuda democràcia i a treballar fermament en la construcció d'un Estat lliure anomenat Euskal Herria. Cada un al seu àmbit i segons les seves possibilitats. Amb generositat i uns fent costat als altres.
Finalment, ETA ha decidit suspendre l'alto el foc indefiniti actuar en tots els fronts en defensa d'Euskal Herria a partir del dia 6 de juny del 2007 a les 00.00 hores."

dimarts, 5 de juny del 2007

G-8: Cal fer veure al món que aquí també hi ha resistències



Demà passat els caps d'estat de les més poderoses potències econòmiques i militars estaran presents a Heiligendamm (nord d'Alemanya). Des de la CAJEI volem donar el nostre calor i suport a tots els i les joves que aquests dies estan partint dels Països Catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

Sols les elits polítiques i econòmiques d'aquests estats decideixen el futur de gran part de la humanitat. Sense cap mena de vergonya fan públic l'acte d'oficialització de les decisions que estan sumint al món en la fam, l'obediència estrangera i la divisió social.

Estats com els EUA, Alemanya o Japó són alguns dels principals promotors de les polítiques més devastadores en l'àmbit internacional, i es veuran les cares amb d'altres com el Regne Unit, França i Itàlia. Amb les més recents incorporacions del Canadà i Rússia, aquests vuit estats estan fortificant l'estructura militar i econòmica del capitalisme globalitzat.

Des de la CAJEI volem mostrar la nostra satisfacció per l'èxit de les manifestacions que s'han celebrat en els darrers dies. Els enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants evidencien que les lluites i resistències contra el capitalisme també tenen els seus ciments als estats d'occident més privilegiats. I és que cal fer visible a ulls del món que al nostre continent hi ha milers de joves organitzats per construir alternatives a l'actual model d'espoli i explotació.

Finalment, des de la CAJEI donem tot el nostre suport i calor als i les joves que aquests dies estan partint dels Països catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

CAJEI
Països Catalans, 5 de juny de 2007