La victoria Nicolás Sarkozy en les eleccions presidencials de la República Francesa no fa més que preocupar i agreujar la situació de l’estat Francès, en una Europa que diu que defensa els drets i les llibertats dels seus ciutadans, però cada cop ofega més. I un exemple clar és el de l’exministre francés Sarkozy, referent de la dreta més conservadora i rància. Amb el control social, el retall de llibertat, un discurs classista, una actitud autoritària, xenòfoba i feixista.
A més, gran part dels vots aconseguits en la segona volta de les eleccions provenen del partit dirigit per l’ultradretà Jean Marie Le Pen. I perquè? Doncs perquè no són tan diferents. És més, el discurs contra la immigració, de control social i envers a les altres realitats nacionals existents a l’estat francès, és exactament el mateix que el del Front Nacional. És a dir, les idees de la ultradreta agafen un caire de normalització en el context de la política francesa, i de retruc de la europea. I és una evidencia que cada cop, la dreta i la ultradreta a tots els estats europeus cada cop van més agafades de la mà, i cada cop tenen més poder.
I els mass-media, els neoliberals, els feixistes i gent de la mateixa calanya encara posen el crit al cel quan veuen les revoltes sorgides després dels resultats de les eleccions. I doncs, que esperaven? Al capdavant de la presidència de l’estat francès està Nicolas Sarkozy, el mateix que quan era ministre d’interior en el govern de Jaques Chirac, va gestionar la crisi en les revoltes de les classes marginades. Una forta repressió (més encara) va ser la solució… Però tan sols momentània… I la fractura cada cop és més evident.
A Paris, Lyon, Brest, Rennes, Nantes, Grenoble, Lille o Toulouse entre d’altres, immigrants de segona i tercera generació, joves de l’esquerra radical, anarquistes i més marginats de la societat francesa s’han alçat un cop més contra el model dictatorial de Nicolas Sarkozy. I la solució que troben, un cop més, des de les institucions franceses, la dura repressió. I contra el terrorisme d’estat tan sols hi ha una solució: l’ús de la raó, l’ús de la intel·ligència... l’ús de la violència.
ALLEZ LA FRANCE REBELLE!
1 comentari:
salvació
desconsolada per a les faltes però jo em serveix d'un traductor automàtic ja que no parlo català.
sóc francesa,i sóc absolutament contra Nicolas Sarkozy.
És un home que té molt poder, controla els mitjans de comunicació per exemple, i qui gosa servir-se'n. Serà doncs difícil revoltar-se contra ell ja que utilitza molt la violència, la policia, els CRS... Més difícil encara, ja que moltes persones han votat per ell. Però farem del nostre millor per impedir-li portar França a un país de repressió i de no llibertat.
Gràcies per sostenir-nos d'on són.
Publica un comentari a l'entrada