EL PRIMER DE MAIG, ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES AL CARRER!

El primer de maig és la festa internacional del treballador. Però maularadament a quedat en això, una festa més. La classe treballadora, a acceptat el seu rol de súbdit en el sistema capitalista, oblidant així la veritable raó del primer de maig, la reivindicació de classe, per un sistema just i igualitari, que elimini d'una vegada i per totes, el sistema classista, que separa manats de mandataris. Patró de treballador.

Ara el treballador, pel Primer de maig, marxa dels seus pobles o ciutats, per pasar un dies de vacances en un altre indret. No va a les manifestacions, no lluita per un món millor. En el millor dels casos, és un jove, que segurament en la seva vida a treballat, que acudeix als MAYDAY (macromanifestació de tipus festiu) que es fan a les principals ciutats, per fer el lumpen, amb la excusa de la manifestació del Primer de Maig, ballant darrera un camió amb música techno, al més pur estil de “rave” mòbil pels carrers de la ciutats. Pocs són realment, els i les treballadores, de sindicats, organitzacions o per lliure, que assisteixen en aquests actes amb una actitud reivindicativa i amb un discurs de classe.

Cal recordar que el 1 de maig de 1886, 200.000 treballadorsvan iniciar una vaga que duraria 3 dies, reclamant els seus drets com a treballadors. Tot aquesta situació va desenbocar en un seguit de manifestacions disoltes violentament, que va acabar amb treballadors morts i d'altres de ferits. El 21 de juny del mateix any, es realitzà un judici contra 31 dels responsables de les manifestacions, dels quals 3 condemnats a presó i 5 més condemnats a mort a la forca.El fets del Primer de maig de 1886 va costar la vida a molts obrers i molts dirigents sindicals, a més a més d'incomptables acomiadaments, detinguts, ferits i torturats.

Als Països Catalans, la precarietat cada cop és més patent entre els i les treballadores. Hem de soportar contractes escombraries, miserables contractes de temporalitat, deslocalitzacions d'empreses, i sobretot la creixent precarització laboral entre joves, dones i immigrants. A més a més, tot això passa amb el consentiment dels partits polítics governamentals i dels principals sindicats, els anomenats “sindicats grocs”, Comisions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT). Amb la nova Reforma Laboral, sindicats grocs i partits politics, han acordat rebaixar sustancialment els drets i ajudes als treballadors i treballadores, per tal d'omplir les arques de l'Estat i les butxaques dels mandataris, a costa dels treballadors (un cop més).A més cal destacar com molts treballadors es queden “al carrer” a causa de les deslocalitzacions, que afecten tan greument als Països Catalans aquests darrers anys. A més, de retruc, afecten a altres empreses que realitzen treballs per a aquestes multinacionals, amb la conseqüencia de tancament d'empreses, i afectant a més families i a la economía de poblacions senceres. En són clars exemples d'aquest fenòmen SAS Abrera, SEAT i Vimusa. Milers de treballadors i treballadores a l'atur a causa de les deslocalitzacions, les purgues antisindicals, els contractes de temporalitat, etc.

Així doncs, hem de sortir al carrer un cop més, per reivindicar els nostres drets com a treballadors i treballadores. Hem de lluitar per un sistema just i solidari, que acabi d'una vegada i per totes amb les conseqüencies del model neoliberal.

La majoria de ciutats importants del món organitzen manifestacions encapçalades per moviments socialistes i llibertaris. Cal que participem en els actes de la nostra ciutat o de la més propera a la nostra vila. Als Països Catalans hi han convocades cinc manifestacions principals: A Barcelona, a les 17:00 a la plaça Universitat; a Girona, a les 11:00 a la plaça Independència; a València, a les 11:30 a la plaça Sant Agustí; a Elx, a les 10:00 a la plaça Barcelona; i finalment, a Castelló, a les 12:00 a la plaça Independència.

Per la independència i el socialisme, contra la precarietat, el Primer de maig, treballadors i treballadores, lluiteu al carrer!