30 persones aturen les obres de l'Ave a Sants

(extret de BarriSants.org)
dilluns, 16 juliol 2007

Aquesta matinada, cap a les 5:30 hores, una trentena de persones de diferents barris han decidit aturar les obres del TAV (Tren d’Alta Velocitat) a la seva arribada a Sants des de l’Hospitalet de Llobregat. La protesta és una crítica a unes obres que resulten molestes i innecessàries i una crítica al model en sí del TAV. Per fer-ho, s'han encadenat a dalt i a la base d’algunes de les màquines que allà hi treballen, així com han bloquejat un dels accessos de maquinària pesada a les obres de les vies a l'alçada de la parada de metro de Santa Eulàlia per la sortida de Riera Blanca. Alhora hi ha una concentració de suport de gent que està arribant de diferents punts de l'àrea metropolitana. Un grup de veïns del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet han expressat el seu suport amb una cassolada espontània a l'acció de protesta. També protesten pel judici que se celebrarà aquesta setmana per decidir si es desallotja la casa ocupada Can Vies, pròxima a les obres.

12:00 Les persones encadenades a la maquinària a l'alçada de terra han estat deslligades e identificats. Dues persones s'han encadenat a un bidó de ciment a l'entrada de les obres de l'Estació de Sants a la plaça Joan Peiró.

14:30 Sembla ser que totes les persones que donaven suport a les dues persones encadenades al bidó de Sants Estació, han estat identificades per agents dels Mossos d'Esquadra i estan sent desallotjats dels voltants del pàrquing de la estació, sota acusació de resistència a l'autoritat

Per altra banda els sis activistes encadenats a dalt de tot de les grues de les obres de l'AVE a l'estació de Santa Eulàlia estan sent baixats per la policia. Dos d'ells ja han estat desencadenats i se'ls han endut amb furgó policial (encara no s'ha concretat si cap a la comissaria de les Corts o cap a la d'Hospitalet). Les quatre persones restants hauran de ser baixats amb l'ajuda d'una gran grua que en aquest moments està sent col.locada als voltants. Encara no sabem si aquests fets causaran la interrupció de la xarxa del tren de rodalies.

17:00: Encara queden dues persones penjades de l'acció d'aquest matí. Una persona que estava donant suport des de fora de l'acció ha estat detinguda. Les persones lligades al bidó a l'Estació de Sants han estat deslligades. Dues persones més acaben de penjar-se en una màquina al c/Juan Ramón Jiménez amb Av.Carrilet al barri de la Torrassa de l'Hospitalet. 18:00: Despengen als dos que quedaven penjats del matí a Sta. Eulàlia. 22:00: Els dos activistes de la Torrassa encara estan allà.

La gent es concentra davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Hospitalet on hi ha sis persones detingues que sembla ser que no surtiran fins demà.

COMUNICAT

"Els barris en lluita contra la seva destrucció

Aquesta matinada, un nombrós grup de persones de barri hem decidit aturar les obres del TAV (Tren d'Alta Velocitat) a la seva arribada a Sants des de l'Hospitalet de Llobregat. Per fer-ho, ens hem encadenat a dalt i a la base d'algunes de les màquines que allà hi treballen, així com hem bloquejat un dels accessos de maquinària pesada a les obres de les vies.

Hem decidit aturar les obres del TAV, interrompre el màxim temps possible aquesta obra que ens destrossa els nervis cada dia i cada nit des de fa ja més d'un any i que perpetua i és un pas més en la destrucció d'aquest barri. A més a més, suposa una inversió descomunal en una infraestructura accessible a només una porció petita de la població mentre les rodalies i altres equipaments públics són notícia per les seves deficiències. La destrucció del territori que comporta el TAV per allà on passa ha estat denunciada ja arreu de l'estat, i aquí també ho volem fer.

Hem decidit aturar les obres per dir prou, per dir que n'estem fartes de que les diferents administracions facin i desfacin a gust mentre que els que paguem sempre som les mateixes, la gent dels barris. Perquè aquesta obra no només no resol una de les reivindicacions històriques del barri com és el soterrament de les vies per no tenir un barri dividit en quadrants, sinò que l'accentua construint-hi un calaix de 16 metres d'alçada. I aquí no passa res. Perquè l'Ajuntament decideix que junt amb l'arribada del TAV al barri cal fer una nova reordenació urbanística. No pels veïns i veïnes, no atenent a les carències que té aquest barri, no fent front als processos especulatius que ja públicament ofeguen a la població sino que es planteja construir nous edificis, perpetuant la dificultat d'accés a un habitatge digne a la major part de la població.

Hem decidit aturar les obres del TAV perquè estem fartes de que ens imposin un model de ciutat de cara al turisme i als negocis, i no per les persones que hi vivim. Sense anar més lluny, al nostre barri tenim en marxa l'ampliació de l'estació de Sants, que farà més gran l'hotel i la zona comercial, havent expropiat a nombroses veïnes. El mateix per tota la façana del C/ Sant Antoni, on s'hi està construint un nou hotel i la polèmica Torre Malaya, denunciada per nombroses entitats veïnals. I així, en un seguit de casos, com la construció del centre comercial a les Arenes, la requalificació a La Bordeta, el procés de Can Batlló, la Ciutat Judicial o la operació Gran Via 2, i molts altres. Tot responent a un procés d'el·litització i estetificació dels barris que juga en contra dels i les que sempre hem viscut aquí i veiem com les possibilitats de romandre i tenir una vida digne al nostre barri són dinamitades a cop de decret, projecte, UPAS, mossos i excavadora.

Hem aturat les obres del TAV perquè patim l'altre cara de la moneda d'aquest model de ciutat: la precarietat, la inestabilitat i la repressió. Així, mentre es produeixen entre 20 i 30 expropiacions al dia de qui no pot arribar a pagar aquests preus sense sentit, també patim els desallotjaments que intenten acabar amb una alternativa de fet que porta més de 15 anys al barri com és l'okupació de vivendes i d'espais socials. Aquest any han desallotjat a més de 40 persones en el desallotjament de 10 cases, el darrer el de les vivendes i espais socials al C/Miquel Àngel i estem a l'espera del judici contra el CSA Can Vies, que ja té més de deu anys de vida.

Hem aturat aquestes obres perquè algun dia havíem de dir prou, de fer sentir que n'estem tipes de que ens trepitgin, ens anorrein i de que a sobre ens segrestin i ens reprimeixin quan aixequem la veu. Animem a totes les persones de tots els barris a propagar la resposta en contra d'aquest model de ciutat i de les seves dinàmiques que atempten contra les mateixes persones que la fan funcionar.

Amics i amigues d'Alícia Ferrín

ELS JOVES DE TORÀ CONDEMNATS PERÒ NO EMPRESONATS

Tres joves naturals de Torà van ser detinguts per odre del Jutge Garzón l’abril del 2003 acusats d'haver participat en diversos atacs amb artefactes incendiaris els anys 2001 i 2002. El jutge Fernando Grande-Marlaska els ha condemnat a un any i sis mesos de presó. Al no tenir antecedents penals es lliuraran de la presò.

La fiscalia espanyola acusava als tres joves d'haver atemptat amb un artefacte incendiari el domicili d'un regidor del PP de Torà, i d'haver col·locat explosius en diversos caixers de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i a Sant Martí de Tous (l'Anoia). També els acusava d'haver col·locat un artefacte explosiu al centre de radioenllaç que hi ha a Montmaneu (l'Anoia).

Aquest cas va moure a tots els moviments socials per a recolzar als tres joves. Sobretot després que un d’ells denunciés haver patit tortures per part dels Mossos d’Esquadra. Però finalment aquest cas va ser arxivat.

Tot i que Jordi Vilaseca, Jordi Torné i Antoni Codina, s’han lliurat d’entrar a presò, la politica repressiva de l’estat espanyol s’ha sortit amb la seva, fent callar les veus dissidents, empresonant-les i torturant-les amb total impunitat.

Però han de saber que això no acaba així, ni la repressió, ni les detencions ni les tortures ens poden silenciar.

28 de juny, dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual

“ReACCIOna DAVANT l'homofòbia i la transfòbia!”

Homofòbia és un sistema educatiu heterosexista que no recull programes encaminats a l’eradicació de l’homofòbia en els plans d’estudi.

Transfòbia és la fòbia a l’existència de cossos no normatius.

Homofòbia és l’agressió verbal i física contra gais i lesbianes.

Transfòbia és la psiquiatrització de la transsexualitat

Homofòbia és dir que “toleres” els gais i les lesbianes.

Transfòbia és la societat heteropatriarcal que assigna segons el sexe biològic un determinat rol de gènere i una suposada orientació sexual.

Homofòbia és mofar-se de la ploma d’algú.

Transfòbia és considerar que la transsexualitat és una malaltia i obligar els i les transsexuals a sotmetre’ns a un psiquiatre que ens diagnostiqui “disfòria de gènere”.

Homofòbia és oprimir doblement les dones lesbianes.

Transfòbia és que la sanitat pública no reconegui el procés de transsexualització d’una forma completa i gratuïta.

Homofòbia és la moral que pretén imposar l’ultracatolicisme.

Transfòbia és la discriminació laboral brutal que reben les persones transsexuals.

Homofòbia és l’estigmatització masclista de pràctiques sexuals com el sexe anal o el sexe lèsbic.

Transfòbia és excloure dels processos de transsexualització les persones emigrades, menors i disminuïts psíquics.

Homofòbia és creure que amb el “matrimoni homosexual” els gais i les lesbianes ja estem alliberats.

Transfòbia és establir que els i les preses transsexuals ingressin a les presons d’homes o de dones segons els “criteris d’identitat sexual aparent” que determina la política penitenciària que patim, donant com a resultat que moltes persones transsexuals es trobin en una greu situació en no poder ser traslladades a les presons on reclamen estar.

Homofòbia és considerar que els gais i les lesbianes tenim el nostre espai en els barris d’ambient de Barcelona i València.

Transfòbia/Homofòbia és creure que l’alliberament gai, lèsbic i transsexual és una lluita menor que els moviments socials i polítics hem de tocar de passada.

Per tot això i més: reACCIOna DAVANT l’homofòbia i la transfòbia!
Només la lluita ens farà sexualment lliures! Destruïm el patriarcat!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)

Països Catalans, 25 de juny de 2007

TORNA PUNT DE MIRA

Arran d’uns problemes amb la conexió i disponibilitat de temps “PUNT DE MIRA” ha estat sense actualitzar durant gairebé un més.

Aixa doncs, s’ha pres la decisió de actualitzar-la una vegada a la setmana (excepte en ocasions especials) i continuar endavant amb aquest projecte que ja ha rebit gairebe 800 visites d’arreu del món, amb el poc temps de vida d’aquest bloc.

Moltes gràcies a tots aquells que us heu interessat pel bloc enviant un e-mail a puntdemira@gmail.com i a tots aquells que heu seguit entrant.

ENDAVANT PER LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME!

PUNT DE MIRA

PROCÉS DEMOCRATIC A EUSKAL HERRIA? LA INEXISTENT VOLUNTAT ESPANYOLA

Avui dimecres 6 de juny, a les 00:00 Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha donat per finalitzat l'alto el foc permanent decretat el 24 de març del 2006. El Govern de l'Estat Espanyol i els principals partits polítics s'han donat pressa a lamentar el comunicat d'ETA.

En el seu comunicat, ETA reclama en favor del procés d'alliberament i apunta que “el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa”. Culpa directament del final de l'alto el foc al tarannà de caire feixista de Zapatero i a les ànsies de diners del PNB. Asseguren que no s'han donat les condicions democràtiques mínimes necessàries per dur endavant el procés de pau, i s'assenyala com a factor determinant els incomptables atacs contra la llibertat del poble basc a base de repressió.

Però realment aquells que es fan dir demòcrates creien realment que l'anomenat “procés democràtic” donaria fruits, i més amb les accions repressores contra la esquerra abertzale que estaven duent a terme aquest període de temps?

En una negociació es donen estira i arronses, però sempre s'acaba cedint una mica de cada part per a poder arribar a un acord. Els primers en donar aquest pas van ser els membre d'ETA declarant el alto el foc permanent. A partir d'aquí li tocava moure fitxa al Govern Espanyol i donar mostres de estar interessats en negociar la pau. El mínim hagués estat l'acostament dels presos polítics dels diferents centres penitenciaris de l'estat espanyol a Euskal Herria, o acceptar la formació d'una taula de negociació amb representació de tots els partits polítics, incloent en aquesta a Navarra, com a eix principal per a assolir els objectius.

Però el govern de Zapatero no ha mostrat bona voluntat, ni tan sols una actitud passiva: A continuat reprimint al poble basc. Detencions, tortures o la il·legalització de llistes electorals son algunes de les respostes que s'han donat al comunicat del 24 de març del 2006. Tot això amb la evident col·laboració del PNB, que ha cavalcat constantment entre PSOE i PP. A més a més, el PP de Mariano Rajoy ha estat dinamitant qualsevol possible acostament a la pau, per fer el que han fet sempre, treure'n redit polític.

És preocupant com els partits polítics no han estat capaços d'assentar-se a negociar, no han estat capaços de dialogar... i això que sempre han dit que les paraules sempre tenen la raó... tampoc sabem si tenen la solució, ja que no s'han usat. Per a superar aquesta situació cal assentar-se a dialogar i trobar un acord, que sense cap mena de dubte, respecti la sobirania d'Euskal Herria. Cal que en aquesta negociació no hi hagi capt tipus d'exclusions, ja que els apartats són precisament els que tenen la clau. Cal una bona voluntat per arribar a un acord, i en cap cas s'ha de repetir la actitud intransigent del Govern Espanyol i Basc.

COMUNICAT D'ETA

"ETA vol donar a conèixer aquesta notícia als ciutadans: Són moments d'aclariment. ETA vol fer passos per superar la divisió institucional i caminar cap a un Estat independent. Milers de vots a favor del canvi polític i milers de veus pel futur d'aquest poble. ETA també està a favor del procés d'alliberament.

Sens dubte, el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa. Construïm el futur del nostre poble i, al final, les set en una. Perquè és clar que les falses sortides que hi ha hagut fins avui no ens porten enlloc. El futur està a les nostres mans i ho aconseguirem.Han desaparegut les disfresses. El tarannà de Zapatero s'ha convertit en un feixisme que deixa els partits i els ciutadans sense drets. Però no són els únics. També els ha caigut la careta als burukides del PNB, que van insultant contínuament i mostren una set de diners insaciable. Per desgràcia, la llibertat dels pobles té sovint com a enemic la traïció. Cada vegada que cal prendre decisions fermes en la defensa d'Euskal Herria i a l'hora de decidir el futur, ha comès frau. Aquesta vegada, no obstant, no els han donat un xec en blanc per, a l'empara de l'espanyolisme, seguir augmentant el sofriment d'aquest poble.

Han seduït els responsables de la repressió dels drets del poble, però no aquells que volem viure en democràcia i llibertat. Els ciutadans patim la falta de democràcia. Les agressions contra Euskal Herria, en comptes de desaparèixer, s'estan incrementant i agreujant. La justícia espanyola ha deixat milers de ciutadans i el principal actiu del procés, l'esquerra abertzale, fora d'aquestes eleccions antidemocràtiques. La situació que vivim ara mateix a Euskal Herria és una situació d'excepció. Les passades eleccions no tenen legitimitat. El Govern espanyol ha respost a l'alto el foc permanent ofert per ETA amb detencions, tortura i tota mena d'assetjaments. En aquests moments no es donen les condicions democràtiques mínimes necessàries per a un procés negociador.

No obstant això, tenim a la vista les claus polítiques per poder garantir el present i el futur d'Euskal Herria: l'autodeterminació i territorialitat i les llavors que han sembrat milers i milers de ciutadans portaran una abundant collita al nostre poble. Fins llavors, renovem la nostra decisió de defensar amb les armes el poble que és agredit amb les armes.

Als ciutadans en general, els cridem a rebel.lar-se contra aquesta falsa i corrompuda democràcia i a treballar fermament en la construcció d'un Estat lliure anomenat Euskal Herria. Cada un al seu àmbit i segons les seves possibilitats. Amb generositat i uns fent costat als altres.

Finalment, ETA ha decidit suspendre l'alto el foc indefiniti actuar en tots els fronts en defensa d'Euskal Herria a partir del dia 6 de juny del 2007 a les 00.00 hores."

G-8: Cal fer veure al món que aquí també hi ha resistències

Demà passat els caps d'estat de les més poderoses potències econòmiques i militars estaran presents a Heiligendamm (nord d'Alemanya). Des de la CAJEI volem donar el nostre calor i suport a tots els i les joves que aquests dies estan partint dels Països Catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

Sols les elits polítiques i econòmiques d'aquests estats decideixen el futur de gran part de la humanitat. Sense cap mena de vergonya fan públic l'acte d'oficialització de les decisions que estan sumint al món en la fam, l'obediència estrangera i la divisió social.

Estats com els EUA, Alemanya o Japó són alguns dels principals promotors de les polítiques més devastadores en l'àmbit internacional, i es veuran les cares amb d'altres com el Regne Unit, França i Itàlia. Amb les més recents incorporacions del Canadà i Rússia, aquests vuit estats estan fortificant l'estructura militar i econòmica del capitalisme globalitzat.

Des de la CAJEI volem mostrar la nostra satisfacció per l'èxit de les manifestacions que s'han celebrat en els darrers dies. Els enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants evidencien que les lluites i resistències contra el capitalisme també tenen els seus ciments als estats d'occident més privilegiats. I és que cal fer visible a ulls del món que al nostre continent hi ha milers de joves organitzats per construir alternatives a l'actual model d'espoli i explotació.

Finalment, des de la CAJEI donem tot el nostre suport i calor als i les joves que aquests dies estan partint dels Països catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

CAJEI
Països Catalans, 5 de juny de 2007

Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder

Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana LAIA ALTARRIB I PIGUILLEM

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.

Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.

Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.

Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.

No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.

La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.

Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).

Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.

Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició.

Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.

Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu: http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402 ).

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes ( www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).

Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.

El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.

--

Laia Altarriba i Piguillem