dimarts, 26 de juny del 2007

28 de juny, dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual


“ReACCIOna DAVANT l'homofòbia i la transfòbia!”
Homofòbia és un sistema educatiu heterosexista que no recull programes encaminats a l’eradicació de l’homofòbia en els plans d’estudi.

Transfòbia és la fòbia a l’existència de cossos no normatius.

Homofòbia és l’agressió verbal i física contra gais i lesbianes.
Transfòbia és la psiquiatrització de la transsexualitat

Homofòbia és dir que “toleres” els gais i les lesbianes.

Transfòbia és la societat heteropatriarcal que assigna segons el sexe biològic un determinat rol de gènere i una suposada orientació sexual.

Homofòbia és mofar-se de la ploma d’algú.

Transfòbia és considerar que la transsexualitat és una malaltia i obligar els i les transsexuals a sotmetre’ns a un psiquiatre que ens diagnostiqui “disfòria de gènere”.

Homofòbia és oprimir doblement les dones lesbianes.

Transfòbia és que la sanitat pública no reconegui el procés de transsexualització d’una forma completa i gratuïta.

Homofòbia és la moral que pretén imposar l’ultracatolicisme.

Transfòbia és la discriminació laboral brutal que reben les persones transsexuals.

Homofòbia és l’estigmatització masclista de pràctiques sexuals com el sexe anal o el sexe lèsbic.

Transfòbia és excloure dels processos de transsexualització les persones emigrades, menors i disminuïts psíquics.

Homofòbia és creure que amb el “matrimoni homosexual” els gais i les lesbianes ja estem alliberats.

Transfòbia és establir que els i les preses transsexuals ingressin a les presons d’homes o de dones segons els “criteris d’identitat sexual aparent” que determina la política penitenciària que patim, donant com a resultat que moltes persones transsexuals es trobin en una greu situació en no poder ser traslladades a les presons on reclamen estar.

Homofòbia és considerar que els gais i les lesbianes tenim el nostre espai en els barris d’ambient de Barcelona i València.

Transfòbia/Homofòbia és creure que l’alliberament gai, lèsbic i transsexual és una lluita menor que els moviments socials i polítics hem de tocar de passada.

Per tot això i més: reACCIOna DAVANT l’homofòbia i la transfòbia!
Només la lluita ens farà sexualment lliures! Destruïm el patriarcat!



Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 25 de juny de 2007

TORNA PUNT DE MIRA


Arran d’uns problemes amb la conexió i disponibilitat de temps “PUNT DE MIRA” ha estat sense actualitzar durant gairebé un més.

Aixa doncs, s’ha pres la decisió de actualitzar-la una vegada a la setmana (excepte en ocasions especials) i continuar endavant amb aquest projecte que ja ha rebit gairebe 800 visites d’arreu del món, amb el poc temps de vida d’aquest bloc.

Moltes gràcies a tots aquells que us heu interessat pel bloc enviant un e-mail a puntdemira@gmail.com i a tots aquells que heu seguit entrant.

ENDAVANT PER LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME!

PUNT DE MIRA

dimecres, 6 de juny del 2007

PROCÉS DEMOCRATIC A EUSKAL HERRIA? LA INEXISTENT VOLUNTAT ESPANYOLA

Avui dimecres 6 de juny, a les 00:00 Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha donat per finalitzat l'alto el foc permanent decretat el 24 de març del 2006. El Govern de l'Estat Espanyol i els principals partits polítics s'han donat pressa a lamentar el comunicat d'ETA.

En el seu comunicat, ETA reclama en favor del procés d'alliberament i apunta que “el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa”. Culpa directament del final de l'alto el foc al tarannà de caire feixista de Zapatero i a les ànsies de diners del PNB. Asseguren que no s'han donat les condicions democràtiques mínimes necessàries per dur endavant el procés de pau, i s'assenyala com a factor determinant els incomptables atacs contra la llibertat del poble basc a base de repressió.

Però realment aquells que es fan dir demòcrates creien realment que l'anomenat “procés democràtic” donaria fruits, i més amb les accions repressores contra la esquerra abertzale que estaven duent a terme aquest període de temps?

En una negociació es donen estira i arronses, però sempre s'acaba cedint una mica de cada part per a poder arribar a un acord. Els primers en donar aquest pas van ser els membre d'ETA declarant el alto el foc permanent. A partir d'aquí li tocava moure fitxa al Govern Espanyol i donar mostres de estar interessats en negociar la pau. El mínim hagués estat l'acostament dels presos polítics dels diferents centres penitenciaris de l'estat espanyol a Euskal Herria, o acceptar la formació d'una taula de negociació amb representació de tots els partits polítics, incloent en aquesta a Navarra, com a eix principal per a assolir els objectius.

Però el govern de Zapatero no ha mostrat bona voluntat, ni tan sols una actitud passiva: A continuat reprimint al poble basc. Detencions, tortures o la il·legalització de llistes electorals son algunes de les respostes que s'han donat al comunicat del 24 de març del 2006. Tot això amb la evident col·laboració del PNB, que ha cavalcat constantment entre PSOE i PP. A més a més, el PP de Mariano Rajoy ha estat dinamitant qualsevol possible acostament a la pau, per fer el que han fet sempre, treure'n redit polític.

És preocupant com els partits polítics no han estat capaços d'assentar-se a negociar, no han estat capaços de dialogar... i això que sempre han dit que les paraules sempre tenen la raó... tampoc sabem si tenen la solució, ja que no s'han usat. Per a superar aquesta situació cal assentar-se a dialogar i trobar un acord, que sense cap mena de dubte, respecti la sobirania d'Euskal Herria. Cal que en aquesta negociació no hi hagi capt tipus d'exclusions, ja que els apartats són precisament els que tenen la clau. Cal una bona voluntat per arribar a un acord, i en cap cas s'ha de repetir la actitud intransigent del Govern Espanyol i Basc.
COMUNICAT D'ETA
"ETA vol donar a conèixer aquesta notícia als ciutadans: Són moments d'aclariment. ETA vol fer passos per superar la divisió institucional i caminar cap a un Estat independent. Milers de vots a favor del canvi polític i milers de veus pel futur d'aquest poble. ETA també està a favor del procés d'alliberament.
Sens dubte, el final d'aquest procés serà un Estat independent anomenat Euskal Herria, però per poder arribar-hi, s'haurà d'aconseguir un marc que integri Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa en un de sol i un altre que englobi Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa. Construïm el futur del nostre poble i, al final, les set en una. Perquè és clar que les falses sortides que hi ha hagut fins avui no ens porten enlloc. El futur està a les nostres mans i ho aconseguirem.Han desaparegut les disfresses. El tarannà de Zapatero s'ha convertit en un feixisme que deixa els partits i els ciutadans sense drets. Però no són els únics. També els ha caigut la careta als burukides del PNB, que van insultant contínuament i mostren una set de diners insaciable. Per desgràcia, la llibertat dels pobles té sovint com a enemic la traïció. Cada vegada que cal prendre decisions fermes en la defensa d'Euskal Herria i a l'hora de decidir el futur, ha comès frau. Aquesta vegada, no obstant, no els han donat un xec en blanc per, a l'empara de l'espanyolisme, seguir augmentant el sofriment d'aquest poble.
Han seduït els responsables de la repressió dels drets del poble, però no aquells que volem viure en democràcia i llibertat. Els ciutadans patim la falta de democràcia. Les agressions contra Euskal Herria, en comptes de desaparèixer, s'estan incrementant i agreujant. La justícia espanyola ha deixat milers de ciutadans i el principal actiu del procés, l'esquerra abertzale, fora d'aquestes eleccions antidemocràtiques. La situació que vivim ara mateix a Euskal Herria és una situació d'excepció. Les passades eleccions no tenen legitimitat. El Govern espanyol ha respost a l'alto el foc permanent ofert per ETA amb detencions, tortura i tota mena d'assetjaments. En aquests moments no es donen les condicions democràtiques mínimes necessàries per a un procés negociador.
No obstant això, tenim a la vista les claus polítiques per poder garantir el present i el futur d'Euskal Herria: l'autodeterminació i territorialitat i les llavors que han sembrat milers i milers de ciutadans portaran una abundant collita al nostre poble. Fins llavors, renovem la nostra decisió de defensar amb les armes el poble que és agredit amb les armes.
Als ciutadans en general, els cridem a rebel.lar-se contra aquesta falsa i corrompuda democràcia i a treballar fermament en la construcció d'un Estat lliure anomenat Euskal Herria. Cada un al seu àmbit i segons les seves possibilitats. Amb generositat i uns fent costat als altres.
Finalment, ETA ha decidit suspendre l'alto el foc indefiniti actuar en tots els fronts en defensa d'Euskal Herria a partir del dia 6 de juny del 2007 a les 00.00 hores."

dimarts, 5 de juny del 2007

G-8: Cal fer veure al món que aquí també hi ha resistències



Demà passat els caps d'estat de les més poderoses potències econòmiques i militars estaran presents a Heiligendamm (nord d'Alemanya). Des de la CAJEI volem donar el nostre calor i suport a tots els i les joves que aquests dies estan partint dels Països Catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

Sols les elits polítiques i econòmiques d'aquests estats decideixen el futur de gran part de la humanitat. Sense cap mena de vergonya fan públic l'acte d'oficialització de les decisions que estan sumint al món en la fam, l'obediència estrangera i la divisió social.

Estats com els EUA, Alemanya o Japó són alguns dels principals promotors de les polítiques més devastadores en l'àmbit internacional, i es veuran les cares amb d'altres com el Regne Unit, França i Itàlia. Amb les més recents incorporacions del Canadà i Rússia, aquests vuit estats estan fortificant l'estructura militar i econòmica del capitalisme globalitzat.

Des de la CAJEI volem mostrar la nostra satisfacció per l'èxit de les manifestacions que s'han celebrat en els darrers dies. Els enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants evidencien que les lluites i resistències contra el capitalisme també tenen els seus ciments als estats d'occident més privilegiats. I és que cal fer visible a ulls del món que al nostre continent hi ha milers de joves organitzats per construir alternatives a l'actual model d'espoli i explotació.

Finalment, des de la CAJEI donem tot el nostre suport i calor als i les joves que aquests dies estan partint dels Països catalans per unir-se a les manifestacions i convocatòries internacionals contra la celebració d'aquest acte de sobèrbia envers la humanitat.

CAJEI
Països Catalans, 5 de juny de 2007

dimecres, 30 de maig del 2007

Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder




Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana LAIA ALTARRIB I PIGUILLEM

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.

Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.

Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.

Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.

No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.

La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.

Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).
Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.

Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició.

Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.

Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu: http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402 ).

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes ( www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).
Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.

El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.
--
Laia Altarriba i Piguillem

IV Festa per la Independència




IV Festa per la Independència
Sabadell (Vallès Occidental)





- Dijous 31 de maig:
20:00h - Teatre amb la companyia ‘A Duet’ a Can Balsac.


- Divendres 1 de juny:
19:30h - Xerrada ‘Dona, immigració i precarietat’ al Casal Pere Quart.
21:30h - Concert de MIQUEL GIL i FELIU VENTURA al Pavelló ‘OAR de Gràcia’ c/ Bocaccio S/N. (*preu:10€ anticipades/12€ a guixeta) Entrades anticipades: Barcelona: Terra d'Escudella, La Barraqueta, Brindem brindola, Cooperativa Itaca // Capellades: Jaç Roig // Vilafranca: Ateneu Popular X, A.C. La Fornal // Sabadell: Teteria l'Atzavara, Ateneu Popular Mika Etxebéhère // Sant Cugat del Vallès: Casal Popular La Guitza // Terrassa: A.C. La Gallineta //Sant Feliu de Llobregat: La Teteria // Molins de Rei: La Bodegueta, Ateneu Mulei // València: Centre Social-Bar "Terra" // Carcaixent: Ateneu la Forca // Castelló: Casal Popular de Castelló // Beniarrés: Ateneu Popular Arrels // Girona: Partisano // Celrà: Centre cívic La Fàbrica-


- Dissabte 2 de juny:
10:30h - Taula rodona: ‘Formes d’organització davant la precarietat’ al Casal Pere Quart.
12:00h - Xerrada internacionalista amb Heinz Dieterich i Joseba Alvarez (Batasuna) al Casal Pere Quart. A partir del Migdia: fira d’entitats, espectacles de cultura popular i concert amb ‘Filibusters’ al passeig de la Pl. Major.
14:00h - Fideuà Popular al passeig de la Pl. Major.
17:00h - Xerrada: ‘Experiències per a fer front a l’especulació’ amb Juan M. Sanchez Gordillo (Batlle de Marinaleda i Coordinador N. de la CUT), Manuel Delgado (Antropòleg) i Josep Chiner (Endavant) al Casal Pere Quart.
19:30h - Manifestació per l’AUTODETERMINACIÓ al passeig de la Pl. Major.
20:30h - Acte polític d’Endavant, Maulets i CAJEI, al Passeig de la Pl. Major
22:30h - Concert amb PIRAT'S SOUND SISTEMA, ANSWER i RED BANNER a la Bassa de Sant Oleguer (camí de Can Quadres) (5€ a guixeta)


- Diumenge 3 de juny:
11:30h - Xerrada ‘Coordinació en la defensa del territori als Països Catalans’ al Casal Pere Quart. Durant tot el matí jocs reciclats i fira d’entitats al passeig de la Pl. Major.
14:00h - Paella Popular i tot seguit concert amb ‘Cesk Freixes’ al passeig de la Pl. Major.
17:30h - Presentació del nou projecte de Casal Independentista de Sabadell.
Més informació:
www.endavant.org

dimarts, 29 de maig del 2007

RCTV: EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ O (RE)INTENT DE COP D’ESTAT A VENEÇUELA?



El 28 de desembre de l’any 2006, el president de Veneçuela Hugo Chavez va anunciar que no renovaria els permisos per a que la televisió privada Radio Caracas Television (RCTV) continués emetent pel canal 2. Tots el mitjans d’informació d’arreu del món se’n varen fer ressò, fins el dia d’avui, que encara dura la “polèmica”. Finalment, el 27 de maig del 2007, el permisos per utilitzar l’espai del canal 2 van exhaurir per a RCTV i dona pas en el seu lloc a un nou canal de televisió TVES (Televisora Venezolana Social).

Però no interessa dir la realitat. En cap cas es tracta d’un tancament de RCTV, sinó que és una No renovació de llicència i pot continuar exercint com a fet fins ara. A més a més, el Govern Veneçolà insta al poble de Veneçuela a treballar en el projecte del nou canal de televisió, ja que l’oc de l’espectre radioelèctric pertany a tots i cada un dels veneçolans. Això respon a un intent de democratització de la informació, en paraules de William Lara, Ministre del Poder Popular de la Comunicació i Informació. A més a més, els mitjans d’informació alternatius i els afins a l’estat defensen la decisió del govern d’Hugo Chavez.

La oposició, que controla els mitjans de comunicació privats, diuen que la No renovació de les llicencies de RCTV tracta d’un atemptat contra la llei d’expressió, i crispa els ànims d’una població que realment està més preocupada per no poder veure la seva telenovel·la preferida. A més a més, compten amb el suport dels Mass Media internacionals, que plantegen la No renovació com a un tancament de la emissora i un atemptat contra els drets humans.

RCTV és una empresa privada que obeeix als interessos capitalistes dels seus amos, afins a les politiques dels Estats Units d’Amèrica i els països capitalistes. Com és d’esperar, la informació tractada en aquest mitjà de comunicació (així com en els altres mitjans de comunicació privats de Veneçuela) han estat encaminats a informar tan sols d’allò que els interessa i com els interessa, atacant constantment al Govern Veneçolà fins al punt de ser un dels instigadors al intent de cop d’estat de l’abril del 2002 (sense recolzament de les classes popular) per derrocar Chavez, posant la veu d’alarma a cada intent de nacionalització dels recursos naturals del país, han afavorit a l’alienació del poble veneçolà difonen una cultura classista i consumista, a vetat cantautors mítics com Alí Primera, a negat la cultura popular als seus telespectadors, a criminalitzat les esquerres, a propiciat la precarietat laboral, i sobre tot a faltat a qualsevol norma ètica i moral no tan sols periodística, sinó també humana.

Els propietaris de RCTV van utilitzar la televisió com a eina per donar suport a l’intent de cop d’estat de la dreta els dies 11,12 i 13 d’abril del 2002, manipulant fets i imatges i provocant la mort de veneçolans i l’augment de problemes socials. Així doncs, cal no només No renovar la llicència, sino tancar d’una vegada i per totes aquests mitjans de comunicació al servei del capital i del poder a qualsevol preu (encara que sigui la mort) i democratitzar-los, nacionalitzar-los i sigui el poble qui decideixi com gestionar-lo.


“PUNTDEMIRA.BLOGSPOT.COM SE SUMA A LA BIENVENIDA DE TVES!”


articles relacionats: